Abellar de Bruguera

Aquesta matinada hem pujat les abelles a Bruguera, des de la tardor passada estaven a l'Empordà passant la hivernada.
En aquests moments la Vall de Ribes està espectacular, la floració ja ha començat i el sol ja escalfa, si segueixen alternant-se dies de sol i de pluja, la collita serà estupenda.
En aquest entorn, a 1200 metres d'altitud, en una zona envoltada d'explotacions ramaderes ecològiques, la mel que en recollim és d'excel·lent qualitat.
La collita la tindrem a punt al setembre, just per la Festa de la Mel, on vendrem els primers pots de mel de milflors (Pirineu).







Col·locant bé les caixes, ja que el transport es fa de nit, i la foscor, no ens permet precisar els detalls.

Les abelles de Notre-Dame de París

Els tres bucs de la Catedral de Notre Dame de Paris.


La Catedral de París, que alberga aquestes caixes d'abelles, està compromesa amb la preservació de la biodiversitat i desitja recordar la Creació i la responsabilitat humana en respecte a ella. 


Aquestes abelles van ser instal·lades per Nicolas Géan, apicultor i director de Beeopic, que ja compta amb altres bucs ubicats en teulats de París.


Les imatges posteriors a l'incendi de Notre-Dame van mostrar, la tarda de dijous, que les caixes havien sobreviscut a les flames. Es van salvar del desastre per molt pocs metres!, segons els responsables de Beeopic. 



.

En què ens pot ajudar la gelea reial?

Què és la Gelea Reial?
La gelea reial és una substància de suau color groc i viscosa, barreja de nèctar, aigua, saliva i hormones, segregada per les glàndules hipofaríngies i mandibulars de les abelles obreres joves (entre 5 i 15 dies), per alimentar les abelles reines durant tota la vida, les larves reals i les larves comunes, només en els primers tres dies. Així l’abella reina creix d’un 40 a un 60% més que les altres abelles, diposita més de 2.000 ous al dia i viu una mitjana de 5 i 7 anys, respecte dels 40 dies de les obreres. Un rusc sencer produeix aproximadament 500 g de gelea reial amb el nèctar d’uns dos milions de flors.
Història
Durant segles, milions de persones arreu del món l’han fet servir com a antibiòtic, energitzant, potenciador sexual i fins i tot per retardar l’envelliment. Els seus efectes terapèutics, relacionats amb especulacions, mites i tradicions, s’extrapolaven de les abelles als humans, ja que hi havia poca informació científica contrastable. La primera referència escrita data de mitjan segle XVII, de Jan Swammerdam, anatomista i zoòleg holandès, qui observava el comportament dels insectes. El 1933, el premi Nobel F. Bergius va intentar analitzar-la estudiant-ne la composició, i la va trobar tan complexa que ho va deixar córrer. L’any 1938, M. Boyer de Belvefer va fer un estudi científic i metòdic sobre els seus efectes rejovenidors, i la va administrar a animals amb resultats destacables, però només va aportar informació empírica.
Aparentment es va fer molt popular quan el papa Pius XII va prendre durant alguns dies un extracte de gelea receptat pel doctor Galeazzi, que li va produir un ràpid efecte restaurador i enfortidor. Però el cost elevat, la dificultat per conservar-la un cop extreta i l’oposició de la medicina occidental, van debilitar-ne el consum, fins que van arribar les noves tecnologies. Encara ara se’n fan hipòtesis i suposicions, que la converteixen en un aliment misteriós i alhora fascinant.
Composició
Avui tenim més informació sobre la seva composició, encara que gran part està per descobrir:
  • Es tracta d’una substància àcida amb un pH pròxim a 3,6.
  • Aigua: és el seu component majoritari, entre un 60% i un 70%.
  • Proteïnes: constitueixen entre un 9% i un 18% (fins a un 45% de pes sec), inclou tots els aminoàcids essencials.
  • Hidrats de carboni: de 7 a 18%, compostos principalment per fructosa i glucosa.
  • Àcids grassos: representen del 3 al 8%, responsables d’importants propietats de la gelea reial.
  • Minerals: fins a un 3%, entre els quals destaquen: potassi, calci, sodi, zinc, ferro, coure, magnesi.
  • Vitamines hidrosolubles: sobretot vitamines del grup B (majoritàriament la B5).
  • Moltes hormones, enzims i altres elements encara desconeguts, que actuen en sinergia amb les vitamines i minerals.

Propietats terapèutiques
Diversos estudis n’han demostrat les propietats terapèutiques, la majoria relacionades amb els flavonoides i compostos fenòlics. 
Entre les moltes activitats biològiques que té podríem destacar les següents
  • antisèptica
  • antibacteriana (sobretot tòpicament)
  • antiviral
  • antimicrobiana
  • antibiòtica (comparable a la penicil·lina)
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • antitòxica
  • antitumoral

Les persones que han consumit gelea reial experimenten un sentiment general de benestar, és a dir, una resistència a la fatiga, més rendiment intel·lectual (més concentració i memòria) i autoconfiança; tonifica i equilibra el sistema nerviós. A més els seus nutrients actuen com a estimulant global, milloren la resposta immune contra agressions externes i reforcen les funcions generals del cos. En general, es tolera molt bé (en cas de dubte, se’n pot prendre una dosi petita diluïda), fet que la converteix en un tònic natural únic al món, indicat per a totes les edats i especialment nens en moments de més activitat, especialment en els canvis d’estació o abans de l’hivern per prevenir refredats i infeccions.
Contraindicacions
Com que concentra molts nutrients, cal prendre certes precaucions. Es recomana vigilar, i fins i tot, evitar-la en cas d’al·lèrgia, malaltia d’Addison, asma, migranyes, taquicàrdia i hipertensió.
Precaucions en el consum
La gelea reial pot administrar-se per via oral o intravenosa, que es reserva únicament per a determinats pacients que reben teràpia en centres hospitalaris especialitzats. Hi ha diferents presentacions: barrejada amb mel d’abelles, pol·len i pròpolis, en càpsules, pastilles o fresca. També s’aplica tòpicament a través de productes de cosmètica.
Si bé la gelea reial fresca és la més natural i nutritiva, més enllà del seu sabor aspre que la fa poc atractiva, no és la més recomanable ja que és molt inestable fora del rusc. Mentre és a la cel·la per alimentar la larva, aquesta li fa d’agent conservant i no es degrada, tot i que arriba als 37 ºC. Però un cop fora del rusc, cal conservar-la a menys de 2 ºC, perquè no perdi propietats. És termosensible, fotosensible i, com que té molta humitat (68%), es descompon amb facilitat, cosa que origina radicals lliures. Per assegurar la cadena de fred i la bona conservació del producte, alguns experts recomanen consumir la gelea reial congelada i seca (liofilitzada), que és més estable i fàcil de transportar. Les diferències nutricionals amb la fresca són mínimes.

Cal prendre la gelea reial moderadament, al matí i en dejú, començant amb dosis baixes fins a arribar a 100-500 mg diaris per a adults i la meitat per a nens. No s’han de passar els 1000 mg diaris en cap cas. El tractament ha de durar 5 o 6 setmanes i cal descansar un mínim de 30 dies si es vol seguir prenent-ne. És recomanable consumir-la fresca i ecològica. Per potenciar-ne els efectes, val més barrejar-la amb mel, i deixar-la sota la llengua per estimular els enzims salivars. S’ha de desar sempre a la nevera. Si se’n pren massa, pot produir cefalea, augment de la tensió arterial, del ritme cardíac i nàusees.
Per tenir en compte
Finalment, és important recordar que la gelea reial no és un producte vegà, ja que és un subproducte del regne animal. 


Velutina assetjadora!

Aquest petit vídeo domèstic ens mostra l'assetjament d'una vespa velutina a les nostres abelles.


Sortim al google maps

Si busques Bruguera al google maps, ens hi trobaràs!







Flors, abelles i mel

Magnífic i educatiu vídeo sobre les abelles i la mel, amb guió, producció i edició de Ramon Mas, gran amant de les abelles i la nostra mel.
Imatges gravades al colmenar i obrador de Mel Vall de Ribes - Bruguera


Nevades 2018

Avui fa una setmana que va començar una de les nevades més importants dels últims anys, i aquestes son les imatges que han quedat.





Caramels de mel, un gust pel paladar!

Els caramels artesans de mel, son una forma diferent de prendre mel en qualsevol lloc i moment. Aquests caramels estan elaborats a partir de mel pura, i son un  bon recurs per a calmar la tos o suavitzar la gola.

Tenim deu gustos a escollir:

Mel
Mel i llimona
Mel i taronja
Mel i Gelea Reial
Mel i propòlis
Mel i farigola
Mel i romaní
Mel i eucaliptus
Mel i menta
Mel i gingebre

https://www.melderibes.cat/caramels





Mel amb cúrcuma: Antibiòtic natural

La cúrcuma és coneguda per les seves propietats medicinals i culinàries, utilitzada en la medicina xinesa, ayurvèdica i l'Índia durant segles.
Es tracta d'una espècie de color ocre i de sabor semblant a la terra mullada i lleugerament picant.
És originària de l'Àsia, i s'ha guanyat un lloc molt especial entre els aliments beneficiosos per la salut, ja que a part de tenir una acció antiinflamatòria, també és rica en antioxidants i altres nutrients que ajuden a prevenir i combatre diferents malalties.
Nombrosos estudis han demostrat que la cúrcuma és extremadament útil en casos d'infeccions, problemes de digestió i inclús càncer.

La cúrcuma barrejada amb mel crua proporciona, inclús més beneficis per la salut. 

Resultat d'imatges de cúrcuma

La Festa de la mel 2017 en imatges

Aquesta última edició de la Festa de la Mel ja ha passat. Un cop desats tots el estris, queda fer recull d'experiències per tal d'aprofitar-les i poder millorar la següent edició.

Volem deixar-vos unes quantes imatges del que ha estat per nosaltres la Festa de la Mel.



TALLER DE COSMÈTICA APÍCOLA
Amb Fina Gonell de Pajuelo Consultores Apícolas


Mel líquida o presa?

Sovint ens trobem amb clients que ens demanen mel líquida, ja que erròniament, creuen que la mel presa conté sucre afegit.



La mel no és manté líquida de forma natural, sinó que es cristal·litza (mel presa) més o menys ràpid, depenent de la seva procedència.

Els grans envasadors sotmeten la mel a temperatures de més de 70 graus per tal d'oferir al consumidor un producte "líquid i fresc". La cara fosca d'aquesta pasteurització,  tot i que compleix la normativa comunitària, és que elimina totes les seves propietats biològiques i els seus efectes beneficiosos per la salut. 

Aquestes mels pasteuritzades, mantenen els mateixos nivells nutricionals (sucres), però tenen un valor biològic zero, es a dir, cap capacitat per actuar en pro del nostre benestar.

Per estar segurs de la mel que consumim, cal demanar-la crua.



Sabó de carbó activat

Avui hem fet sabó amb carbó activat, oli d'oliva, de coco, d'ametlles dolces i mel de romaní.



El carbó activat és conegut per les seves propietats desintoxicats i blanquejadores de la pell, gracies a la seva capacitat d'atreure i retenir substàncies nocives.

Aquest sabó neteja i desintoxica la pell, obre pors obstruits i elimina impureses. Purifica la pell i absorbeix els bacteris e infeccions.
Està indicat per a pells sotmeses a contaminació i les  propenses a l'acne i a infeccions de la pell.
Potent netejador, és adequat inclús en casos de fort olor corporal, ja que ajuda a regular-lo.

Aquest sabó, conté mel de romaní, per ajudar a reforçar els efectes de neteja i desintoxicació de la pell.











Escola Mare de Déu de Núria 1998

Aquí els alumnes de l'escola Mare de Déu de Núria al maig del 1998 en una visita que ens van fer a Bruguera per conèixer el procés que seguim per extreure la mel.






Parvulari Avet de Ripoll 1998

A l'any 1998, els alumnes i mestres de l'antic Parvulari Avet,  ens va fer una visita a l'obrador de Bruguera. Aquestes son les fotografies d'aquell moment.





Cicatrització amb mel, de grans ferides

Grans ferides en veterinària. Cicatrització per segona intenció.

granulacion boomer 2

Les grans ferides amb pèrdua de teixit constitueixen un gran repte pel cirurgià veterinari i pels propis mecanismes de cicatrització. 
Aquestes ferides, poden tenir un orígen molt variat, però en la clínica de petits animals, la cirurgia oncològica és la que mes i majors defectes causa, seguida de molt a prop per les grans ferides provocades en accidents (per fricció amb l'asfalt)
Al enfrontar una cirurgia oncològica agressiva, es genera un gran defecte al qual cal donar-li solució per benestar de l'animal i també en resposta a l'ansietat del propietari per la gran ferida resultant de la cirurgia.

La cicatrització amb mel de grans ferides en veterinària no és un procediment totalment nou. Es molt provable que el seu orígen estigui relacionar amb el cicle de l'evolució humana a partir del desenvolupament de les primeres societats sedentàries (ramaderia, agricultura, pastura...)

Alguns autors, citen als egipcis (3000aC) com a precursors en la utilització de la mel en ungüents i cataplasmes, tot i que les propietats anti-bacterianes de la mel no van ser descrites fins al 1890, coincidint amb el descobriment i desenvolupament dels antibiòtics, fet que va relegar la mel i les seves propietats a la categoria. de producte natural



granulacion boomer 1
Traumatisme amb cotxe a la carretera

granulacion boomer 2
Primera setmana de tractament amb mel

granulacion boomer 3
Evolució als 15 dies

granulacion boomer 4 390
4a setmana

granulacion boomer 5 390
6a setmana

La mel redueix l'olor, l'exsudació, promou la formació de nou teixit i conté agents antibacterians.


Diagnóstico Veterinario

Font: http://www.diagnosticoveterinario.com/cicatrizacion-con-miel-de-grandes-heridas/3201



Atenció, abelles treballant!

Quan arriba l’estiu, podem veure el bestiar a la muntanya. Els animals pasturen lliurement i no se'ls estabula de nou fins que no ve l’hivern. Parlem de vaques, d’ovelles, de cabres i… d’abelles!
L’apicultura és una disciplina ramadera on intervenen tres elements íntimament relacionats: les abelles, les plantes amb flors i els apicultors. 
El protagonista indiscutible és l’abella que, gràcies al seu esforç, treball i generositat, fa possible la fructificació d’un gran nombre de plantes presents en els nostres cultius i ecosistemes silvestres, així com l'obtenció dels productes apícoles.


Els apicultors són els ramaders i els que tenen cura d’aquests animalons que, si bé són molt petits, mereixen una atenció especial tant sanitària com de prudència, ja que la picada de més d’una abella ens pot dur directament a l’hospital.
Des de temps immemorables, a l’abella se l’ha tingut en gran estima ja que proporciona mel i altres productes amb unes excel·lents propietats. L’interès dels humans per la mel i altres productes apícoles devia ser molt gran ja que en civilitzacions com l’egípcia, l’abella formava part de la vida de les divinitats i fins i tot s’emprava en el procés de momificació amb els propolis.
El seu ús antisèptic  donava encara més interès en els productes, i els apicultors estaven molt ben pagats. Podríem dir que els primers transhumants van ser els egípcis que col·locaven els ruscs als vaixells que viatjaven pel Nil a la recerca de plantes amb flors.
Les arrels de l’apicultura són tan ancestrals com les de la ramaderia en sí, considerant l’apicultura una activitat ramadera, bàsicament lligada a la transhumància per tal de què hi hagi un aprofitament més gran de les diferents floracions silvestres i conreades. Té una importància fonamental per al desenvolupament rural, l’equilibri ecològic i constitueix la base per a la conservació i la diversitat de les plantes que depenen de la pol·linització.
Per tant, la transhumància té doble finalitat:
   1. Buscar les zones en què la floració és òptima per tal d’afavorir la producció de mel durant tot l’any i que no es quedin sense aliment a l’hivern.
   2. Pol·linitzar zones mono florals (ex. el taronger) a través de les abelles perquè afavoreixi la pol·linització per manca d’insectes.
Les mels obtingudes d’un mateix rusc depenen de la ubicació d’aquest, poden ser, monoflorals o de milflors (poliflorals), segons la floració del lloc. Així, per exemple, la mel obtinguda de prats de muntanya, és de milflors degut a una biodiversitat vegetal i la mel obtinguda d’una plantació de tarongers serà òbviament mono floral.
El trasllat de les abelles és a  la nit, ja que cap al tard es reuneixen al rusc i és la manera de recuperar-les totes tancant la piquera (porta). El trasllat de l’abellar (conjunt de ruscos) es recomana fer-lo en un vehicle obert per tal de què les abelles no passin massa calor i no s’ofeguin. Alhora, cal prendre precaucions en el trasllat ja que és una càrrega perillosa (penseu que en un sol rusc – conjunt format per un eixam, el recipient que el conté i els elements propis necessaris per a què sobrevisqui -, hi podria haver fins a 50.000 abelles!). Es recomana que el faci el mateix abellaire, i no pas terceres persones que no entenguin d’abelles.
Una vegada al lloc escollit, s’hauran de deixar les arnes ben col·locades i preveure una base contra la humitat, s’hauran d’orientar a sud, tal i com elles farien, i s’han d’obrir les piqueres immediatament per tal de què les abelles es puguin orientar i puguin començar a treballar com cada dia. Les abelles exploradores necessitaran un temps per orientar-se i aleshores aniran a buscar flors, investigant el terreny. Una vegada localitzades les flors, tornaran al rusc per informar a les altres abelles mitjançant una dansa, d’on es troba el menjar, a quina distància i de quina qualitat és.
I així, amb aquesta activitat, aconseguirem que el procés d’elaboració de la mel no afluixi i ajudarem a què les abelles puguin alimentar les seves cries portant pol·len al rusc, evitant l’aturada de la posta de la reina, per falta d’entrada d’aliment.
Quan l’estiu s’acaba és hora de canviar de nou i tornar a l’assentament d’hivern on, amb una mica de sort, començaràn a florir les plantes més tardanes com l’heura (Hedera hèlix), la sajolida (Satureja montana) o la olivarda (Dittrichia viscosa) en zones del Pallars Jussà, per exemple.
bee - Google Search:
Sabíeu què?
A part dels insecticides sistemàtics en els camps de cultius, hi ha un enemic natural de les abelles que és un altre insecte de l’ordre també dels Himenòpters, anomenada Vespa Velutina, originària del sud-est asiàtic que va penetrar a Europa el 2004 a través de França i recentment s’ha vist la presència a la comarca de la Garrotxa. Aquesta vespa és dues vegades més gran que una abella i és una depredadora voraç que, a part d’alimentar-se de les abelles, també deixa la colònia amb un 30-40% menys de larves, fent que tota es debiliti, incrementant encara més la seva absència!
El zoom…
L’evidència més antiga coneguda de la utilització de ruscs en la pràctica apícola, prové de les arnes cilíndriques de fang que vénen de l’antic Egipte. Encara avui en dia, arreu del món, hi ha països que venen la mel a les farmàcies, valorant llurs propietats medicinals; per contra, en d’altres indrets, et venen glucosa etiquetada com a mel.


Article a càrrec de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista La Borrufa del mes de desembre.
Enllaç: https://monnaturapirineus.net/tag/abelles/