Mel Vall de Ribes: Cicatrització amb mel, de grans ferides

Grans ferides en veterinària. Cicatrització per segona intenció.

Les grans ferides amb pèrdua de teixit constitueixen un gran repte pel cirurgià veterinari i pels propis mecanismes de cicatrització.

Aquestes ferides, poden tenir un orígen molt variat, però en la clínica de petits animals, la cirurgia oncològica és la que mes i majors defectes causa, seguida de molt a prop per les grans ferides provocades en accidents (per fricció amb l'asfalt)

Al enfrontar una cirurgia oncològica agressiva, es genera un gran defecte al qual cal donar-li solució per benestar de l'animal i també en resposta a l'ansietat del propietari per la gran ferida resultant de la cirurgia.

La cicatrització amb mel de grans ferides en veterinària no és un procediment totalment nou. Es molt provable que el seu orígen estigui relacionar amb el cicle de l'evolució humana a partir del desenvolupament de les primeres societats sedentàries (ramaderia, agricultura, pastura...)

Alguns autors, citen als egipcis (3000aC) com a precursors en la utilització de la mel en ungüents i cataplasmes, tot i que les propietats anti-bacterianes de la mel no van ser descrites fins al 1890, coincidint amb el descobriment i desenvolupament dels antibiòtics, fet que va relegar la mel i les seves propietats a la categoria. de producte natural